Després de la representació de Passos Lleugers s’inicia un debat entre el públic, els actors i un tècnic d’Amnistia Internacional en què es reflexiona sobre la situació de les dones que són encara presoneres d’un matrimoni no desitjat, d’una família violenta, d’un explotador, d’una tradició, d’una discriminació històrica difícil de superar.
La coordinació del debat la pot assumir la companyia o també pot recaure en un encarregat de les polítiques socials de la localitat, un docent, un expert, etc. Hi ha també la possibilitat d’establir una videoconferència amb l’autora i, excepcionalment, que la mateixa autora es desplace des d’Itàlia per a coordinar el debat.